Poesia

                                 
                                    Premi Peris i Valls

Cinc alumnes han estat premiats al 2n Concurs escolar de literatura en valencià Francesc Peris i Valls.

Els alumnes guanyadors del centre de primer cicle d'ESO són:

- María Lucas Izquierdo

- Lluis Usó Izquierdo

- Cristina Roldán Sendra

i els guanyadors de batxillerat:

- Alberto Espinosa Picher

- Mar Carreres Asuero

María Lucas Izquierdo:

1.De què tracta la teua poesía?

2.En què et vares inspirar per a fer-la?

3.Quant de temps et va costar fer-la?

1.Dels rellotges.

2.En un rellotge que vaig vore per ma casa.

3.Deu minuts.

Lluís Usó Izquierdo

1.De què tracta la teua poesía?

2.En què et vares inspirar per a fer-la?

3.Quant de temps et va costar fer-la?

1.De la mort.

2.M'aburría i vaig començar a pensar en la mort.

3.Vaig fer-la en un bufit.

Cristina Roldán Sendra

1.De què tracta la teua poesía?

2.En què et vares inspirar per a fer-la?

3.Quant de temps et va costar fer-la?

1.D'una dona amb un problema psicològic.

2.En una foto.

3.En dues o tres classes.

Mar Carreres Asuero:

1.De què tracta la teua poesía?

2.En què et vares inspirar per a fer-la?

3.Quant de temps et va costar fer-la?

1.És un record sobre una història d'amor passada.

2.En records i vivències viscudes i en músics valencians actuals i uns altres poetes no tan actuals.

3.Deu minuts.

            Poema guanyador del Premi Peris i Valls (1r ESO)

Ulls d'ametla


Sobre el cap d'herba groga,
cau un raig de sol
que il·lumina la seua cara
de la xiqueta d'ulls d'ametla.
Que asseguda sobre l'engronxador,
plora, en un silenci ensordidor.

Al seu costat no hi ha
cap altre engronxador
ni cap altra xiqueta
ni cap altre arbre
ni cap altra fulla.
Només herba groga
i lluents rajos de sol.

A la seua cara
cap somriure dibuixat.
Només gotes de fang
i ningú s'ha fixat
que li pot haver passat.



                                                                                                      Cristina Roldan Sendra 1 ESO A

              Poema guanyador del Premi Peris i Valls (1r Batxiller)

1995

Al caure la nit, València ens abraçava.

Les teues mans mossegaven el calor,

la teua boca tocava l'olor

i mentre, la llengua cantava.

No era novetat per nosaltres,

qui de revolucions ja enteníem

qui en manifestacions ja lluitàvem

que no fórem entesos per vosaltres.

Ens prometíem un futur junts

on regnara la veritat i el sentit comú

fora de pols en les ferides

fora d'actituts passives

A l'eixir el sol, València ens estimava.

Els teus cabells parlaven de sabor,

la teua veu s'enredava amb colors

i mentre, la llengua cridava.

Hui recorde la teua imatge

i de llàgrimes se'm plena el rostre.

Tal vegada et tire a faltar,

tal vegada no t'haja oblidat.