Presentació

revista del ies les alfàbegues de Bétera

Les Orelletes

maig 2012 – núm. 1 (nova època)

COM VA NÀIXER EL NOM DE LA REVISTA?

Tot va començar en classe de taller monogràfic (taller de premsa - revista institut).

Els noms que escollien els alumnes no identificaven la revista amb l’institut ni tampoc amb la comarca.

Vam pensar en festes i dolços del poble. Entre tots vam triar LA CUETÀ DEL GOS (com a festa celebrada en el mes d’agost en Bètera “obreres i majorals”). El problema el teniem en que no podiem possar-li l’accent a la paraula cuetà, perquè no la reconeixia la pàgina web. Per tant, es llegia la cueta del gos (el rabillo del perro) aleshores, va ser escollida la bonica paraula “LES ORELLETES”, dolç típic del poble de Bètera.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa del taller de premsa hem fet aquesta revista virtual en la que volem ficar les notícies i els actes que s’han fet aquest curs 2011-2012 al centre. Per motius informàtics ens ha sigut impossible fer la revista en condicions a l’institut, pel que alguns alumnes i la professora ens hem reunit a la biblioteca per a preparar-la i fer el que poguérem. Finalment el resultat ha sigut aquest. Hem ficat tot el nostre esforç perquè quedara el millor possible. Ha sigut un any complicat però divertit. Gràcies i agraïrem la vostra col·laboració per a que la revista continue creixent.

Primavera Valenciana

EDUCAR , ÉS FEINA D’UNS POCS I L’OPINIÓ DE TOTS.


Com a estudiant, jo sí tinc dret a opinar i per això em manifeste.


 PRIMAVERA VALENCIANA


L’educació pública està sofrint l’ofensiva més brutal des de la caiguda franquista amb les retallades al sector públic i la progressiva privatització i mercantilització de l’ensenyament. Observem com els mercats financers cada vegada més marquen les prioritats als governs estatals i autonòmics sobre on han de retallar i qui ha de pagar la seva crisi. A les escoles públiques falta personal docent i administratiu, els alumnes estudien en barracons, els tallen el suministre de llum per falta de fons públics i a més la Generalitat deu molts diners als centres.

A causa de tot açò els estudiants han eixit al carrer per a reivindicar els seus drets. S`han convocat diverses manifestacions en contra.

El passat 15 de febrer, els alumnes del Lluís Vives eixiren a tallar el trànsit com estaven fent setmanalment en acte de protesta i la policia nacional els va expulsar del carrer amb violència i va detindre a un menor d’edat; per aquest motiu després de la manifestació del 16 de febrer es va fer una assentada  pacífica al Lluís Vives que obtingué com a resposta cargues policials i més detinguts, entre ells alguns menors. Els dies posteriors es feren més protestes d’aquest tipus en contra de la repressió policial que foren contestades per part de la policia amb més violència i més detencions. Són ja 42 arrestats i molts ferits, encara que no se sap el nombre exacte, ja que la policia està retenint els parts mèdics dels ferits en les càrregues. Després d’això es van fer altres manifestacions demanant la dimissió de la delegada de govern Paula Sànchez de Leon i del cap de la policia nacional de València Antonio Moreno Piquer.

L’última manifestació va ser el passat 29 de febrer en Blasco Ibañez fins a la plaça de la verge.

Els estudiants comuniquen que seguiran eixint al carrer fins que faça falta.

La Pau

A la classe de Valencià de 1r de Batxiller vam fer una parada del currículum per a reflexionar sobre "Què és per a nosaltres la Pau"?



MANIFEST PER A LA PAU.
Per Mar Carreres.

         Quan existisca el respecte entre els pobles diferents, hi haurà pau.  Quan no ens cregam superiors a ningú per qüestió de raça o sexe. Quan sàpiga’m compartir, jutjar sense prejudicis, parlar sense cridar, lluitar amb la veu, utilitzar les mans per a alçar al company i no per a enfonsar-lo encara més. Quan apleguem a comprendre que el fi no és posseir sinó no oblidar qui som.  Quan els que estan dalt recorden que ha estat el poble qui els ha triat per governar i és aquest qui mana. Quan l’honorabilitat no es duga en el càrrec sinó al cor i aquest, i no els interessos personals, siga qui batega. Quan els diners no siguen el més important. Quan estimem les persones i no els objectes hi haurà pau.

         Conjuguem en futur perquè actualment la societat no està preparada per a una pau universal. No tenim tant de fil per cosir les carències d’educació, valors i oportunitats. Perquè la pau està més prop de ser una utopia que una realitat.

         Ella és llibertat per expressar allò que pensem sense tindre por de represàlies. És sentir que la teua vida sols et pertany a tu i saber que no tens dret a decidir sobre la d’altres en cap circumstància. És la tranquil·litat de saber que ningú et pot malferir i que les mans sols són usades per a acariciar; la no- existència del càrrec de consciència. És felicitat i plenitud, és sentir-te realitzada. La pau és poder abraçar als teus quan ho necessites i ells ho necessiten.

         Justícia, igualtat. No barreres, no reixes, no presons. No distincions entre tu i jo. No al capitalisme, no al comunisme, és trobar un sistema que realment funcione. És intentar canviar el món treballant tots junts.

        

 La pau és el camí per recórrer.

Escola de Talents

ESCOLA DE TALENTS



La professora de plàstica Conxa Romero ha tingut la brillant idea de convertir els postres alumnes en professors. Per a mostrar i demostrar que no només estan disposats a rebre classes, sinó que a més són capaços de donarles.
No unes classes qualsevol, sinó classes amb talent.


                                                “LOS BUENOS TIENEN ESTO”